Són set, els nostres cossos: un per cadascú
Són dèbils: es desfan amb l’aigua i es cremen amb el foc. Però quan fa vent poden volar
Són set, els nostres noms
S’inspiren en els records de l’autora, però encara no hem decidit quins
Som set, nosaltres, i caminem i caminem des de ves a saber quan
dijous
dimarts
Dia 30 (ells)
Agafem una pala i cavem al voltant i a sota de la pedra, allà on la terra és remoguda
Cavem per torns de cinc minuts, no fos cas que ens canséssim
Si és el tresor d’infància d’algú, podem dedicar el viatge a buscar-ne el propietari*
Sí home! Que es foti, respon algú, i tots riem
Tots cavem els nostres cinc minuts i al final trobem el que hi ha enterrat
És roba que es descompon abrigant un cadàver que es descompon
Amb cura l’arrosseguem a fora del forat
La roba se’ns desfà a les mans i el vestim igual que hi ha gent que vesteix a un ninot de neu
* Amelie
Cavem per torns de cinc minuts, no fos cas que ens canséssim
Si és el tresor d’infància d’algú, podem dedicar el viatge a buscar-ne el propietari*
Sí home! Que es foti, respon algú, i tots riem
Tots cavem els nostres cinc minuts i al final trobem el que hi ha enterrat
És roba que es descompon abrigant un cadàver que es descompon
Amb cura l’arrosseguem a fora del forat
La roba se’ns desfà a les mans i el vestim igual que hi ha gent que vesteix a un ninot de neu
* Amelie
diumenge
Dia 29 (ells)
Ja hi som
Resulta que sí que hi havia coses
Una pedra, terra remoguda al voltant i a sota de la pedra, herba intentant créixer, un arbre, un gat amagant-se de nosaltres, un cau amb merda no gaire lluny de l’habitant del cau, una bassa amb aigua estancada, un fil de roba podrit flotant-t’hi dins, embolicat amb una fulla de l’arbre, unes muntanyes fent de paisatge de fons, el so d’un rierol, formigues seguint-se a elles mateixes en una circumferència que dóna la volta al món sencer
Resulta que sí que hi havia coses
Una pedra, terra remoguda al voltant i a sota de la pedra, herba intentant créixer, un arbre, un gat amagant-se de nosaltres, un cau amb merda no gaire lluny de l’habitant del cau, una bassa amb aigua estancada, un fil de roba podrit flotant-t’hi dins, embolicat amb una fulla de l’arbre, unes muntanyes fent de paisatge de fons, el so d’un rierol, formigues seguint-se a elles mateixes en una circumferència que dóna la volta al món sencer
dimecres
Dia 28 (ells)
On voleu anar ara?
Algú deixa caure el dit damunt del mapa, amb els ulls tancats
Aquí!
Mirem sota el dit. En aquell lloc no hi ha res, cap nom de ciutat o poble, ni cap carretera o via que ho creuï, però és igual, hi anem
Algú deixa caure el dit damunt del mapa, amb els ulls tancats
Aquí!
Mirem sota el dit. En aquell lloc no hi ha res, cap nom de ciutat o poble, ni cap carretera o via que ho creuï, però és igual, hi anem
dimarts
Dia 27 (ells)
Són sis, els nostres cossos: un per cadascú
Són dèbils: es desfan amb l’aigua i es cremen amb el foc. Però quan fa vent poden volar
Són sis, els nostres noms
S’inspiren en els records de l’autora, però encara no hem decidit quins
Som sis, nosaltres, i caminem i caminem des de ves a saber quan
Són dèbils: es desfan amb l’aigua i es cremen amb el foc. Però quan fa vent poden volar
Són sis, els nostres noms
S’inspiren en els records de l’autora, però encara no hem decidit quins
Som sis, nosaltres, i caminem i caminem des de ves a saber quan
diumenge
Dia 26 (algú)
Se li endolceixen els ulls al mirar-la, m’ha dit
Jo l’he mirat volent dir nono, què va, però ha insistit
L’ha empès cap a mi i ella se m’ha aferrat a la roba, contemplant-me amb uns ulls desorbitats
Va, emporti-se-la amb vostè
Què? No
De debò. Se li endolceixen els ulls. És per vostè, no la vull
Que no la què? Si home, que no
Tingui
És una criatura
I què
Només té dos anys!
És per vostè
Però si no és ni meva!
Fa el gest d’aixecar-se del banc del parc on ens hem conegut, però no s’aixeca
Jo ja en tinc més, diu, se la pot quedar, de veritat
La nena m’ignora del tot. Intento fer-li alguna gracieta però ni cas. Els nens em queden massa lluny, són incomprensibles, no puc ficar-me al seu cap perquè pensen massa lluny de mi
Me la quedo, doncs?
Sisi, i tant
L’agafa per sota les aixelles i me la posa damunt la falda
Doncs no sé.. gràcies
L’àvia de la nena em dóna un copet a la cama i s’alça
De res home de res
Se’n va i jo em quedo amb una criatura damunt els genolls, li faig arriarritatanet i ella riu
Li dic
als nens us cauen els mocs d’una manera espectacular i se us en fot
Ella riu
Miro els diners que duc a la butxaca: suficients per continuar el viatge
Amb la nena a coll, me’n vaig a buscar els altres
Jo l’he mirat volent dir nono, què va, però ha insistit
L’ha empès cap a mi i ella se m’ha aferrat a la roba, contemplant-me amb uns ulls desorbitats
Va, emporti-se-la amb vostè
Què? No
De debò. Se li endolceixen els ulls. És per vostè, no la vull
Que no la què? Si home, que no
Tingui
És una criatura
I què
Només té dos anys!
És per vostè
Però si no és ni meva!
Fa el gest d’aixecar-se del banc del parc on ens hem conegut, però no s’aixeca
Jo ja en tinc més, diu, se la pot quedar, de veritat
La nena m’ignora del tot. Intento fer-li alguna gracieta però ni cas. Els nens em queden massa lluny, són incomprensibles, no puc ficar-me al seu cap perquè pensen massa lluny de mi
Me la quedo, doncs?
Sisi, i tant
L’agafa per sota les aixelles i me la posa damunt la falda
Doncs no sé.. gràcies
L’àvia de la nena em dóna un copet a la cama i s’alça
De res home de res
Se’n va i jo em quedo amb una criatura damunt els genolls, li faig arriarritatanet i ella riu
Li dic
als nens us cauen els mocs d’una manera espectacular i se us en fot
Ella riu
Miro els diners que duc a la butxaca: suficients per continuar el viatge
Amb la nena a coll, me’n vaig a buscar els altres
dissabte
Dia 25 (algú)
És clar, que estem treballant per fer diners. Què et pensaves? Però també podem pensar en la mort, en el sexe i en els núvols, o no?
Que de què hem treballat? No sé, cadascú ha fet el que sabia o podia fer. Si un s’ha prostituït i l’altre ha jugat a la borsa, està bé. Acumular uns quants diners no és tan complicat. Jo pels matins feia enquestes per telèfon, per les tardes mitja jornada a una botiga i a la nit servia copes
També hauria pogut no treballar en res, que l’autora hauria dit que sí, o que ja era ric, o vés, què importa
Això d’escriure és com tenir la contrasenya dels Sims per poder-los fer cases gegants sense fer-los anar a treballar (comparacions més ràncies que aquesta s’han fet..)
Les pretencions realistes d’alguns llibres a vegades m’irriten
A qui li interessa la realitat? Que és més real un personatge si es comporta segons cànons reals? Queda més proper al lector?
Au va! Jo tinc tres ulls, una polla al davant, una al darrere i un cony al front. I per què no?
A qui llegeixes ara? Qui t’escriu? L’autora o jo?
Ah!
Que de què hem treballat? No sé, cadascú ha fet el que sabia o podia fer. Si un s’ha prostituït i l’altre ha jugat a la borsa, està bé. Acumular uns quants diners no és tan complicat. Jo pels matins feia enquestes per telèfon, per les tardes mitja jornada a una botiga i a la nit servia copes
També hauria pogut no treballar en res, que l’autora hauria dit que sí, o que ja era ric, o vés, què importa
Això d’escriure és com tenir la contrasenya dels Sims per poder-los fer cases gegants sense fer-los anar a treballar (comparacions més ràncies que aquesta s’han fet..)
Les pretencions realistes d’alguns llibres a vegades m’irriten
A qui li interessa la realitat? Que és més real un personatge si es comporta segons cànons reals? Queda més proper al lector?
Au va! Jo tinc tres ulls, una polla al davant, una al darrere i un cony al front. I per què no?
A qui llegeixes ara? Qui t’escriu? L’autora o jo?
Ah!
dimarts
Dia 24 (algú)
Miri enlaire, veu els núvols? Les seves formes no són perquè sí, aquests no són núvols qualsevols, són núvols d’alta definició. Fixi’s quins contorns tan ben formulats i quina bona adequació dels tons que pren cada fragment. Fan goig de veure. Meravellós! Els ulls em ploren per tanta bellesa. Quina forma creu que té aquell d’allà?
Me n’assenyala un amb el braç estirat
D’espina de peix
Evidentment! No permeten la subjectivitat, aquests núvols, de tan perfectes com són. I aquell d’allà?
N’assenyala un altre
Un nen pèl-roig amb una pilota de ratlles liles i verdes a les mans
Sí! És ben bé això!
Ben bé això
Em fascinen els núvols
Sí, a mi també
I sap què fa que aquests núvols siguin tan extraordinaris?
Què?
La pol·lució
Me n’assenyala un amb el braç estirat
D’espina de peix
Evidentment! No permeten la subjectivitat, aquests núvols, de tan perfectes com són. I aquell d’allà?
N’assenyala un altre
Un nen pèl-roig amb una pilota de ratlles liles i verdes a les mans
Sí! És ben bé això!
Ben bé això
Em fascinen els núvols
Sí, a mi també
I sap què fa que aquests núvols siguin tan extraordinaris?
Què?
La pol·lució
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
