Ja hi som
Resulta que sí que hi havia coses
Una pedra, terra remoguda al voltant i a sota de la pedra, herba intentant créixer, un arbre, un gat amagant-se de nosaltres, un cau amb merda no gaire lluny de l’habitant del cau, una bassa amb aigua estancada, un fil de roba podrit flotant-t’hi dins, embolicat amb una fulla de l’arbre, unes muntanyes fent de paisatge de fons, el so d’un rierol, formigues seguint-se a elles mateixes en una circumferència que dóna la volta al món sencer
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
D'un a un altre
tu m'enllaces jo t'enllaço
Arxiu
- de maig (1)
- de gener (4)
- de desembre (1)
- de novembre (4)
- d’octubre (1)
- de setembre (1)
- d’agost (5)
- de juliol (4)
- de juny (5)
- de maig (8)
- d’abril (7)
- de març (8)
- de febrer (8)
- de gener (9)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada