dilluns

Dia 47 (ells)

Potser algú es pregunta com és ara el paisatge que veiem per la finestra
Doncs són.. muntanyes. Passem per una vall, entre muntanyes molt i molt altes, anem pel costat d’un riu. El bus bota força i estem mig marejats. Per sort s’atura tot sovint, hi ha un munt de parades. Moltes però, creiem que no són les programades i es deuen a que el conductor té amistat amb el propietari del bar on estem aturats
Seiem a una taula i de fons se sent l’aigua del riu. Un parell de gossos se’ns acosten a olorar-nos els peus i a veure si els hi donem un trosset de l’entrepà que ens estem menjant
Fuig fuig! els hi fem, i ells s’allunyen una estona per visitar els altres viatgers del bus i tornar-se a apropar a nosaltres

D'un a un altre