Són les quatre de la nit i algú pica insistentment a la porta de l’habitació
L’obrim
És el fill dels propietaris, que s’està palplantat davant nostre, arrugant-se nerviós la samarreta del pijama. Mira per damunt de les nostres espatlles, tot intentant veure què hi ha darrere
Vols alguna cosa?
El noi es passa la mà entre el cabell
Sí, sí..
Però no diu res més
I doncs?
Es mossega el llavi i finalment pregunta
És.. és un cadàver de persona això que porteu amb vosaltres? Vull dir.. és un cadàver?
Girem el cap per veure el nostre setè company de viatge, que s’està assegut a una cadira al costat de la finestra
Sí, és un cadàver
El noi es rasca darrere l’orella i se li escapa un lleuger somriure
Mola..
