Són nou, els nostres cossos: un per cadascú
Són dèbils: es desfan amb l’aigua i es cremen amb el foc. Però quan fa vent poden volar
Són nou, els nostres noms
S’inspiren en els records de l’autora, però encara no hem decidit quins
Som nou, nosaltres, i caminem i caminem des de ves a saber quan
dijous
dimecres
Dia 5 (ell)
Amb moto només faig que creuar horitzons i més horitzons. No veig res més enllà de la carretera i no sé què estic fent. Salto damunt de pedres i sorra i animals morts
És allà, allà al fons, ja ho veig
Encara penso en la cara del conductor quan li he dit que fotia el camp.. Ha!
No pots deixar-me aquí sol! ha dit
Ho sento tio, he respòs, i me n’he anat
Ja hi sóc. Me’ls trobo al mig d’un carrer buit. Aturo la moto al seu davant. Fan molt mala cara però jo somric. Aquest poble és preciós, preciós! Respiro fort i m’hi acosto
Em sembla que em reconeixen. No diuen res però sembla que s’alegrin de la meva visita
Què tal, tio, em diu un, i em dóna un parell de cops a l’espatlla
Mira, per aquí, li responc
Quin lloc més absolutament bonic!
És allà, allà al fons, ja ho veig
Encara penso en la cara del conductor quan li he dit que fotia el camp.. Ha!
No pots deixar-me aquí sol! ha dit
Ho sento tio, he respòs, i me n’he anat
Ja hi sóc. Me’ls trobo al mig d’un carrer buit. Aturo la moto al seu davant. Fan molt mala cara però jo somric. Aquest poble és preciós, preciós! Respiro fort i m’hi acosto
Em sembla que em reconeixen. No diuen res però sembla que s’alegrin de la meva visita
Què tal, tio, em diu un, i em dóna un parell de cops a l’espatlla
Mira, per aquí, li responc
Quin lloc més absolutament bonic!
Dia 48 (ells)
Què hi estem fent aquí? És un lloc molt lleig, no m’estranya que no hagi baixat ningú més del bus. Hi ha quatre casotes amb gossos i gats i fins i tot un parell de vaques i un cavall i nens que ens salten al voltant. Donem una cossa a un gat i tots s’amaguen darrere les parets per mirar-nos mentre caminem pel carrer
Això esgota, és clar que esgota i avui tenim un mal dia
Perquè no és sempre tot bonic. Perquè tenim també mals dies
Ara només voldríem que ser a casa, encara que quan hi som, només volem tornar a marxar
Quin lloc més horrorós
Això esgota, és clar que esgota i avui tenim un mal dia
Perquè no és sempre tot bonic. Perquè tenim també mals dies
Ara només voldríem que ser a casa, encara que quan hi som, només volem tornar a marxar
Quin lloc més horrorós
diumenge
Dia 4 (ell)
Estic fent uns motsencreuats, però un revolt m’ha fet guixar una línia d’una banda a l’altra de paper
Hòstia puta!!!
Un parell de passatgers han aixecat el cap per damunt dels seus seients per veure qui cridava
Els tres que tocaven la guitarreta s’han aturat un moment, però al veure que només era jo, han seguit tocant. La guitarreta dels collons…. M’irrito
Faig una bola amb la revista i la llenço al terra. El conductor em mira amb mala cara però no diu res. Quan ens aturem, ho recullo i ho tiro al primer lloc que trobo, mentre els altres fan tot de fotos al bonic paisatge
Hòstia puta!!!
Un parell de passatgers han aixecat el cap per damunt dels seus seients per veure qui cridava
Els tres que tocaven la guitarreta s’han aturat un moment, però al veure que només era jo, han seguit tocant. La guitarreta dels collons…. M’irrito
Faig una bola amb la revista i la llenço al terra. El conductor em mira amb mala cara però no diu res. Quan ens aturem, ho recullo i ho tiro al primer lloc que trobo, mentre els altres fan tot de fotos al bonic paisatge
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
