Dia 46 (ells)

Mentre fem un cafè a un bar del poblet de costa, un bus s’atura a l’altra banda de carrer. En baixa un noi que no arriba als trenta anys, amb el cabell molt curt i un mig somriure a la boca, i comença a repartir uns papers entre la gent que seu al banc. Tots van carregats amb motxilles de viatge i alguns li fan preguntes al noi, que respon sense deixar de somriure
Ens hi acostem i al veure’ns se’ns apropa
També pugeu? ens diu, i ens allarga un paper
Mirem el paper

.. / Sarajevo / Podgorica / Tirana / Skopje / Sofia / Istambul / ..

Què és aquest bus? preguntem
És la línia 17 dels busos regulars trans-continentals
Ah!.. i aquest quina ruta fa?
Doncs aquest.. aquí teniu la llista de capitals on passa, encara que es para a més poblets. Però resumint-ho a grans trets, surt de l’oest d’europa, passa per la costa del mediterrani, creua els balcans fins al mar negre, que rodeja per baix, arriba al mar caspi, tira recte fins a la frontera d’Índia amb Myanmar, baixa fins a Indonèsia, dóna la volta a Austràlia, puja per Papua nova guinea i Filipines, creua Xina, Mongòlia, Rússia fins al nord d’europa, i de nou fins a l’oest d’europa, on torna a començar el recorregut
Ah.. o sigui que aquest no passa per aquí? li assenyalem un punt al nostre mapa
No.. per anar a aquí heu d’agafar el número 5
D’acord.. moltes gràcies....
De res. Apa doncs, molta sort amb el vostre viatge!
Molta sort també amb el teu!

Les portes de l’autobús es tanquen, ell ens diu adéu amb la mà

El bus número 5 passa d’aquí dues hores i ens asseiem a esperar-lo