Porto tota la tarda masturbant-me en diferents posicions i pensaments. Per l’escenari hi ha passat una mica tothom, trossos de pel·lícules, trossos de records, barrejats amb una imaginació poc definida i que, per més argument que posi a les fantasies, només fa que enfocar en gros una polla entrant i sortint de dins d’un cony, amb molt de líquid esquitxant i tot molt enganxós
Després de cada orgasme m’agrada notar com van apareixent de nou tots els sons que havia deixat de sentir en el moment de l’èxtasi
Passos, veus, cotxes, estornuts, ocells, vent contra els vidres i les fulles
També m’agrada sentir com torno a veure els objectes del meu voltant, que durant un instant s’havien emborronat
Parets, terra, finestres, cel, cotxes i gent que s’ha aturat i em mira amb els ulls oberts
Què passa? els dic, i ells continuen caminant
dilluns
diumenge
Dia 22 (algú)
A trossets escampats, així és com ha de ser! Res de tot a un! He viscut i viuré massa coses com perquè tot vagi a un…. S’ha de repartir! Una mica aquí, una mica allà…. Aquesta part, per exemple, ho veu?
Sí
Aquesta que sigui per algun hospital, un laboratori d’investigació d’alguna cosa, s’ha de tenir consciència social
Clar
I aquesta altra
Sí
Doncs que la llancin des de dalt d’una avioneta i que caigui on vulgui. Pel gaudi de les masses!
Ja
I etzètera etzètera
Té tots els detalls clars? Perquè vostè ja es deu adonar com són d’importants, els detalls……
Més o menys.. Miri, aquí té la llista d’on va cada part. De totes maneres la llista va canviant. Entengui-ho, amb el pas dels anys unes vivències prenen més importància que d’altres.. Escrigui que consta com a vàlida la última llista que jo faci. Escrigui, escrigui
D’acord. Però és que.. n’està segur que ho vol així?
Del tot
No preferiria alguna cosa més corrent? No sé, incineració i cendra al mar, enterrar el cos amb la família, ser donat sencer a la ciència..
No! Res de tot això! Ja li he dit: a trossets escampats
Sí
Aquesta que sigui per algun hospital, un laboratori d’investigació d’alguna cosa, s’ha de tenir consciència social
Clar
I aquesta altra
Sí
Doncs que la llancin des de dalt d’una avioneta i que caigui on vulgui. Pel gaudi de les masses!
Ja
I etzètera etzètera
Té tots els detalls clars? Perquè vostè ja es deu adonar com són d’importants, els detalls……
Més o menys.. Miri, aquí té la llista d’on va cada part. De totes maneres la llista va canviant. Entengui-ho, amb el pas dels anys unes vivències prenen més importància que d’altres.. Escrigui que consta com a vàlida la última llista que jo faci. Escrigui, escrigui
D’acord. Però és que.. n’està segur que ho vol així?
Del tot
No preferiria alguna cosa més corrent? No sé, incineració i cendra al mar, enterrar el cos amb la família, ser donat sencer a la ciència..
No! Res de tot això! Ja li he dit: a trossets escampats
dilluns
Dia 21 (ells)
Però ja no tenim ni un duro i ens aturem uns dies a una ciutat que trobem per guanyar uns quants diners
Anem per separat, escrivim al blog per separat, i només ens veiem als vespres: se’ns fa estrany
Els enyoro
Ens enyorem
Us enyoro
Jo també
Anem per separat, escrivim al blog per separat, i només ens veiem als vespres: se’ns fa estrany
Els enyoro
Ens enyorem
Us enyoro
Jo també
dissabte
Dia 20 (ells)
El sol torna a enlairar-se però ningú obre els ulls perquè ningú els ha aclucat
Ens posem de puntetes per veure l’enorme plana que s’estén davant nostre. Ahir no ho vam poder veure perquè ja era fosc, però avui l’espectacle ens sobrepassa
Fins l’infinit només es veuen que persones i persones, apilonades i expectants com nosaltres mateixos
La humanitat sencera s’ha reunit avui aquí i a dins l’estómac l’emoció es remou inquieta
Qui podia faltar, a una cita així? No paren d’anunciar-la, i el món sencer s’ha aturat i la humanitat s’ha concentrat en aquest punt on som, perquè és l’únic lloc des d’on es podrà tocar
I és que avui les òrbites del planeta Terra i del planeta Mart s’aproparan prou com perquè puguem tocar aquest últim amb la mà
L’espera és estranya, entre tantes persones, i pensar que no molt lluny hi ha absolutament tothom a qui coneixem encara és més estrany
El cel està molt clar i la gent s’impacienta
Finalment alguna cosa retruny a l’aire i a la nostra esquerra apareix Mart, evidentment enorme, rodant damunt dels caps de la gent
Lentament les mans es comencen a alçar per acariciar-lo a mesura que el planeta els passa per sobre, formant així una immensa onada humana. Se senten crits histèrics, sospirs profunds, plors i rialles, aixecant una remor que no deixa parlar a ningú
Al cap d’una estona ens arriba el torn i amb el braç ben estirat toquem Mart amb les puntes dels dits
És terrós i ens cau una mica de sorreta al cabell. Ens l’espolsem mentre el planeta segueix la seva òrbita i finalment, s’enlaire cap al cel, deixant a tothom amb una sensació estranya a les mans
Poc després que el cel torni a ser net, tota la humanitat torna cap a casa seva, i nosaltres esperem que tothom hagi marxat per seguir amb el viatge
Ens posem de puntetes per veure l’enorme plana que s’estén davant nostre. Ahir no ho vam poder veure perquè ja era fosc, però avui l’espectacle ens sobrepassa
Fins l’infinit només es veuen que persones i persones, apilonades i expectants com nosaltres mateixos
La humanitat sencera s’ha reunit avui aquí i a dins l’estómac l’emoció es remou inquieta
Qui podia faltar, a una cita així? No paren d’anunciar-la, i el món sencer s’ha aturat i la humanitat s’ha concentrat en aquest punt on som, perquè és l’únic lloc des d’on es podrà tocar
I és que avui les òrbites del planeta Terra i del planeta Mart s’aproparan prou com perquè puguem tocar aquest últim amb la mà
L’espera és estranya, entre tantes persones, i pensar que no molt lluny hi ha absolutament tothom a qui coneixem encara és més estrany
El cel està molt clar i la gent s’impacienta
Finalment alguna cosa retruny a l’aire i a la nostra esquerra apareix Mart, evidentment enorme, rodant damunt dels caps de la gent
Lentament les mans es comencen a alçar per acariciar-lo a mesura que el planeta els passa per sobre, formant així una immensa onada humana. Se senten crits histèrics, sospirs profunds, plors i rialles, aixecant una remor que no deixa parlar a ningú
Al cap d’una estona ens arriba el torn i amb el braç ben estirat toquem Mart amb les puntes dels dits
És terrós i ens cau una mica de sorreta al cabell. Ens l’espolsem mentre el planeta segueix la seva òrbita i finalment, s’enlaire cap al cel, deixant a tothom amb una sensació estranya a les mans
Poc després que el cel torni a ser net, tota la humanitat torna cap a casa seva, i nosaltres esperem que tothom hagi marxat per seguir amb el viatge
diumenge
Dia 19 (ells)
El tren no pot anar més ple, ens aixafem els uns contra els altres i contra les parets del vagó
Malgrat sentim els cossos dels desconeguts clavats a les costelles, no podem evitar somriure
La gent conversa entusiasmada i nerviosa, bromeja i es retorça les mans
Per sobre l’incomoditat hi planeja un aire d’unió entre tots, d’orgull de ser tants i amb la mateixa intenció i privilegi, tot i que en aquest cas, els fets succeeixen independenment a la nostra presència
El viatge és d’un parell d’hores, però la il·lusió fa que duri cinc minuts
El tren s’atura quan ja es fa fosc i tothom baixa del vagó, que no engega de nou perquè el maquinista i el revisor i ja dic, tothom, volia anar on ara som
Intentem veure alguna cosa, però ja és massa fosc i només veiem com aquí i allà s’encenen alguns focs i algunes llanternes
Seiem al terra perquè la nit serà llarga, i tremolem emocionats
Malgrat sentim els cossos dels desconeguts clavats a les costelles, no podem evitar somriure
La gent conversa entusiasmada i nerviosa, bromeja i es retorça les mans
Per sobre l’incomoditat hi planeja un aire d’unió entre tots, d’orgull de ser tants i amb la mateixa intenció i privilegi, tot i que en aquest cas, els fets succeeixen independenment a la nostra presència
El viatge és d’un parell d’hores, però la il·lusió fa que duri cinc minuts
El tren s’atura quan ja es fa fosc i tothom baixa del vagó, que no engega de nou perquè el maquinista i el revisor i ja dic, tothom, volia anar on ara som
Intentem veure alguna cosa, però ja és massa fosc i només veiem com aquí i allà s’encenen alguns focs i algunes llanternes
Seiem al terra perquè la nit serà llarga, i tremolem emocionats
dilluns
Dia 18 (ells)
Són cinc, els nostres cossos: un per cadascú
Són dèbils: es desfan amb l'aigua i es cremen amb el foc. Però quan fa vent poden volar
Són cinc, els nostres noms
S'inspiren en els records de l'autora, però encara no hem decidit quins
Som cinc, nosaltres, i caminem i caminem des de ves a saber quan
Són dèbils: es desfan amb l'aigua i es cremen amb el foc. Però quan fa vent poden volar
Són cinc, els nostres noms
S'inspiren en els records de l'autora, però encara no hem decidit quins
Som cinc, nosaltres, i caminem i caminem des de ves a saber quan
diumenge
Dia 17 (ells)
És un desgraciat de merda però ens suplica venir amb nosaltres
Admet que sí, que ha fet explotar ja molts metros, però que només els fa explotar quan ningú, absolutament ningú, li dóna una sola moneda
Que ni que li donin la moneda més petita de totes, o un trosset de menjar, o una frase d’ànims, ja no hi tira cap bomba..
però si ningú li dóna res.....
llavors comença a plorar altra vegada, amb unes llàgrimes tan grosses que sembla impossible que puguin sortir dels ulls
El món és injust, diu, la sort està mal repartida però potser nosaltres som la seva sort i no li podem negar, diu
N’està fart i es penedeix de tots, de cadascun dels seus dies, som la seva oportunitat de començar de nou, d’una vida digna, no és dolent, diu que no hi ha bons i dolents, i que si n’hi hagués ell no seria dolent, que ell només ha tingut mala sort
Nosaltres sabem que només ens diu que tonteries i que és un fill de puta, que l’únic que vol és fugir de la ciutat, però ens és igual, que vingui amb nosaltres si vol
Aquí no estem per mirar ni a dins ni a fora de les persones
Admet que sí, que ha fet explotar ja molts metros, però que només els fa explotar quan ningú, absolutament ningú, li dóna una sola moneda
Que ni que li donin la moneda més petita de totes, o un trosset de menjar, o una frase d’ànims, ja no hi tira cap bomba..
però si ningú li dóna res.....
llavors comença a plorar altra vegada, amb unes llàgrimes tan grosses que sembla impossible que puguin sortir dels ulls
El món és injust, diu, la sort està mal repartida però potser nosaltres som la seva sort i no li podem negar, diu
N’està fart i es penedeix de tots, de cadascun dels seus dies, som la seva oportunitat de començar de nou, d’una vida digna, no és dolent, diu que no hi ha bons i dolents, i que si n’hi hagués ell no seria dolent, que ell només ha tingut mala sort
Nosaltres sabem que només ens diu que tonteries i que és un fill de puta, que l’únic que vol és fugir de la ciutat, però ens és igual, que vingui amb nosaltres si vol
Aquí no estem per mirar ni a dins ni a fora de les persones
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
