Dia 17 (ells)

És un desgraciat de merda però ens suplica venir amb nosaltres
Admet que sí, que ha fet explotar ja molts metros, però que només els fa explotar quan ningú, absolutament ningú, li dóna una sola moneda
Que ni que li donin la moneda més petita de totes, o un trosset de menjar, o una frase d’ànims, ja no hi tira cap bomba..
però si ningú li dóna res.....
llavors comença a plorar altra vegada, amb unes llàgrimes tan grosses que sembla impossible que puguin sortir dels ulls

El món és injust, diu, la sort està mal repartida però potser nosaltres som la seva sort i no li podem negar, diu
N’està fart i es penedeix de tots, de cadascun dels seus dies, som la seva oportunitat de començar de nou, d’una vida digna, no és dolent, diu que no hi ha bons i dolents, i que si n’hi hagués ell no seria dolent, que ell només ha tingut mala sort

Nosaltres sabem que només ens diu que tonteries i que és un fill de puta, que l’únic que vol és fugir de la ciutat, però ens és igual, que vingui amb nosaltres si vol

Aquí no estem per mirar ni a dins ni a fora de les persones