Les portes de l’autobus es tanquen i els hi dic adéu amb la mà
Un dels viatgers que s’acaben d’incorporar em pregunta quants dies falten per arribar a la ciutat on va
Tres, tres dies falten. Ja l’avisaré, li dic
dimarts
dilluns
Dia 46 (ells)
Mentre fem un cafè a un bar del poblet de costa, un bus s’atura a l’altra banda de carrer. En baixa un noi que no arriba als trenta anys, amb el cabell molt curt i un mig somriure a la boca, i comença a repartir uns papers entre la gent que seu al banc. Tots van carregats amb motxilles de viatge i alguns li fan preguntes al noi, que respon sense deixar de somriure
Ens hi acostem i al veure’ns se’ns apropa
També pugeu? ens diu, i ens allarga un paper
Mirem el paper
.. / Sarajevo / Podgorica / Tirana / Skopje / Sofia / Istambul / ..
Què és aquest bus? preguntem
És la línia 17 dels busos regulars trans-continentals
Ah!.. i aquest quina ruta fa?
Doncs aquest.. aquí teniu la llista de capitals on passa, encara que es para a més poblets. Però resumint-ho a grans trets, surt de l’oest d’europa, passa per la costa del mediterrani, creua els balcans fins al mar negre, que rodeja per baix, arriba al mar caspi, tira recte fins a la frontera d’Índia amb Myanmar, baixa fins a Indonèsia, dóna la volta a Austràlia, puja per Papua nova guinea i Filipines, creua Xina, Mongòlia, Rússia fins al nord d’europa, i de nou fins a l’oest d’europa, on torna a començar el recorregut
Ah.. o sigui que aquest no passa per aquí? li assenyalem un punt al nostre mapa
No.. per anar a aquí heu d’agafar el número 5
D’acord.. moltes gràcies....
De res. Apa doncs, molta sort amb el vostre viatge!
Molta sort també amb el teu!
Les portes de l’autobús es tanquen, ell ens diu adéu amb la mà
El bus número 5 passa d’aquí dues hores i ens asseiem a esperar-lo
Ens hi acostem i al veure’ns se’ns apropa
També pugeu? ens diu, i ens allarga un paper
Mirem el paper
.. / Sarajevo / Podgorica / Tirana / Skopje / Sofia / Istambul / ..
Què és aquest bus? preguntem
És la línia 17 dels busos regulars trans-continentals
Ah!.. i aquest quina ruta fa?
Doncs aquest.. aquí teniu la llista de capitals on passa, encara que es para a més poblets. Però resumint-ho a grans trets, surt de l’oest d’europa, passa per la costa del mediterrani, creua els balcans fins al mar negre, que rodeja per baix, arriba al mar caspi, tira recte fins a la frontera d’Índia amb Myanmar, baixa fins a Indonèsia, dóna la volta a Austràlia, puja per Papua nova guinea i Filipines, creua Xina, Mongòlia, Rússia fins al nord d’europa, i de nou fins a l’oest d’europa, on torna a començar el recorregut
Ah.. o sigui que aquest no passa per aquí? li assenyalem un punt al nostre mapa
No.. per anar a aquí heu d’agafar el número 5
D’acord.. moltes gràcies....
De res. Apa doncs, molta sort amb el vostre viatge!
Molta sort també amb el teu!
Les portes de l’autobús es tanquen, ell ens diu adéu amb la mà
El bus número 5 passa d’aquí dues hores i ens asseiem a esperar-lo
dissabte
Dia 2 (ell)
En el fons, tot el que veig per la finestra és sempre el mateix
La majoria em diran que no, que canvia i avança, però per mi sempre és el mateix
Quina enveja que fas, diuen quan els explico la meva vida. Que valent! diuen després
Com no se n’adonen? Per què no ens canviem els papers?
La majoria em diran que no, que canvia i avança, però per mi sempre és el mateix
Quina enveja que fas, diuen quan els explico la meva vida. Que valent! diuen després
Com no se n’adonen? Per què no ens canviem els papers?
divendres
Dia 45 (ells)
Hi ha nits que la vida deu tenir ganes de conversar, perquè no deixa adormir-te. Els ulls em piquen de son. El noi que ha preguntat pel cadàver m’ha desconcertat. Des que vam començar el viatge, cap de nosaltres cridava l’atenció damunt dels altres. Però ara què? Creia que, quan algú s’afegia al grup, perdia totes les seves característiques i es transformava en el grup.. Però ara.. el noi n’ha separat un i ha trencat el personatge principal, desfent-lo en individualitats.. I ara què? Podem seguir igual? Fer veure que no ha passat res?
Algú es mou al llit del costat i llegeix el que escric per damunt la meva espatlla
És clar que sí! exclama, i torna a estirar-se per seguir dormint
És clar que sí, de fet té raó.. són vuit els nostres cossos.. tres.. dinou..
Ja m’adormo, ja
Algú es mou al llit del costat i llegeix el que escric per damunt la meva espatlla
És clar que sí! exclama, i torna a estirar-se per seguir dormint
És clar que sí, de fet té raó.. són vuit els nostres cossos.. tres.. dinou..
Ja m’adormo, ja
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
