Hi ha nits que la vida deu tenir ganes de conversar, perquè no deixa adormir-te. Els ulls em piquen de son. El noi que ha preguntat pel cadàver m’ha desconcertat. Des que vam començar el viatge, cap de nosaltres cridava l’atenció damunt dels altres. Però ara què? Creia que, quan algú s’afegia al grup, perdia totes les seves característiques i es transformava en el grup.. Però ara.. el noi n’ha separat un i ha trencat el personatge principal, desfent-lo en individualitats.. I ara què? Podem seguir igual? Fer veure que no ha passat res?
Algú es mou al llit del costat i llegeix el que escric per damunt la meva espatlla
És clar que sí! exclama, i torna a estirar-se per seguir dormint
És clar que sí, de fet té raó.. són vuit els nostres cossos.. tres.. dinou..
Ja m’adormo, ja
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada