Amb moto només faig que creuar horitzons i més horitzons. No veig res més enllà de la carretera i no sé què estic fent. Salto damunt de pedres i sorra i animals morts
És allà, allà al fons, ja ho veig
Encara penso en la cara del conductor quan li he dit que fotia el camp.. Ha!
No pots deixar-me aquí sol! ha dit
Ho sento tio, he respòs, i me n’he anat
Ja hi sóc. Me’ls trobo al mig d’un carrer buit. Aturo la moto al seu davant. Fan molt mala cara però jo somric. Aquest poble és preciós, preciós! Respiro fort i m’hi acosto
Em sembla que em reconeixen. No diuen res però sembla que s’alegrin de la meva visita
Què tal, tio, em diu un, i em dóna un parell de cops a l’espatlla
Mira, per aquí, li responc
Quin lloc més absolutament bonic!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada