Pujo al metro amb la bossa carregada de mocadors de paper. Som a final de mes i això fins i tot es nota aquí
Hi ha sis vagons i ningú em dóna ni una trista moneda
M’arrossego per l’últim vagó amb semiesperança, però res, ni un cony de vella rància ni un putu jove revolucionari ni un ric de merda amb malsons, res res, les mans buides i la bossa amb tots els mocadors
Desgraciats, penso, mentre baixo del vagó i remeno per dins la bossa
Ells s’ho han buscat, per rancis, ells s’ho han buscat, només volia una puta moneda, mecagoentot
Mentre les portes es tanquen, ho llanço a dins i em disposo a arrencar a córrer
Però llavors em veuen
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada