dimarts

Dia 15 (ells)

Estem una mica farts de poblets rancis, fa una setmana que no ens aturem a una ciutat com déu mana i ja en tenim ganes
Per sort, d’aquí un centenar de quilòmetres arribarem a una i això ens anima una mica
Falta una mica més d’una hora per ser-hi i el paisatge no ens interessa
Aprofitem per preguntar-nos breument perquè fem el viatge. Cadascú té els seus motius, encara que tampoc es pot dir que cap sigui gaire creïble
A estones ens sembla que l’ambició de veure coses no és motiu suficient
Els quatre mirem per la finestra i semblem tenir pensaments idèntics, malgrat no deuen tenir res a veure
Els miro un instant i em sento terriblement lluny d’ells
Ells em miren a mi i crec que pensen exactament el mateix
No hi donem més importància, cedeixo la llibreta a algú altre

El tren està entrant a la ciutat

2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'encanta aquest conte. Continua, continua...

leanan ha dit...

gràcies

D'un a un altre