Estem una mica farts de poblets rancis, fa una setmana que no ens aturem a una ciutat com déu mana i ja en tenim ganes
Per sort, d’aquí un centenar de quilòmetres arribarem a una i això ens anima una mica
Falta una mica més d’una hora per ser-hi i el paisatge no ens interessa
Aprofitem per preguntar-nos breument perquè fem el viatge. Cadascú té els seus motius, encara que tampoc es pot dir que cap sigui gaire creïble
A estones ens sembla que l’ambició de veure coses no és motiu suficient
Els quatre mirem per la finestra i semblem tenir pensaments idèntics, malgrat no deuen tenir res a veure
Els miro un instant i em sento terriblement lluny d’ells
Ells em miren a mi i crec que pensen exactament el mateix
No hi donem més importància, cedeixo la llibreta a algú altre
El tren està entrant a la ciutat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
D'un a un altre
tu m'enllaces jo t'enllaço
Arxiu
- de maig (1)
- de gener (4)
- de desembre (1)
- de novembre (4)
- d’octubre (1)
- de setembre (1)
- d’agost (5)
- de juliol (4)
- de juny (5)
- de maig (8)
- d’abril (7)
- de març (8)
- de febrer (8)
- de gener (9)
2 comentaris:
M'encanta aquest conte. Continua, continua...
gràcies
Publica un comentari a l'entrada