Dia 36 (ells)

L’endemà visitem el cementiri de la ciutat
És també a tocar del riu, però a un parell de quilòmetres de la ciutat
Damunt d’un prat, s’hi troben totes les tombes. Enterren els morts de peus i així n’hi caben molts més. Fan primer un forat profund i estret, i llavors un de més ample. Després tiren el mort a dins, amb els braços estesos. El forat estret arriba fins sota les aixelles i dels braços cap amunt dins el forat ample. Així creuen que els morts es toquen les puntes dels dits els uns amb els altres. Llavors ho acaben de tapar tot amb terra i posen la làpida al damunt del cap
Les làpides són de pedra i a cada una hi han escolpit el nom de la persona, a què es dedicava, els noms de les persones que més el van marcar i tot allò relacionat amb la seva vida. També hi ha el retrat de la persona, fet en pedra, i pintat de colors
No hi ha, però, ni una sola data. Ni de mort, ni de naixement, ni d’anys de vida
Juguem una bona estona a buscar el retrat d’alguna persona que s’assembli a nosaltres, i fem broma comparant-nos amb els més lletjos