No t’acostis mai més a ella, fill de puta
Només li portava flors
Ni flors ni polles, no t’hi acostis, és meva
Només li portava flors!
No diguis res més
Tan sols..
Prou!
L’estimo!
Prou!
I fent un crit, dispara al noi de les flors grogues
L’enterra al costat d’un arbre, on no hi ha res, i marca el lloc amb una pedra
Les formigues ho veuen i se segueixen les unes a les altres en una circumferència que dóna la volta al món sencer, però no diuen res a ningú
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada