Continuem resseguint la carretera, fins que acaba just davant d’un penyasegat de roca. Molts quilòmetres enllà, la terra torna a fer pujada i comença un altre continent
Això abans havia estat un mar que es comunicava amb l’oceà per un estret. Però l’estret es va tancar i el mar, sense una font que el realimentés, s’ha anat assecant. Els rius que desembocaven al mar, ara el creuen, si és que no s’evaporen abans d’arribar a l’altra banda
Aquest estret queda a molts quilòmetres d’on ara som, però ens han arribat veus que la pressió de l’oceà està fent cedir les muntanyes que el tapen, i que l’aigua comença a escolar-s’hi i a reomplir el mar
Això ho volem veure!
Hi ha cinc ciutats importants en aquesta “ex-costa”, unides per una carretera, i som a tres hores de la primera d’elles
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
D'un a un altre
tu m'enllaces jo t'enllaço
Arxiu
- de maig (1)
- de gener (4)
- de desembre (1)
- de novembre (4)
- d’octubre (1)
- de setembre (1)
- d’agost (5)
- de juliol (4)
- de juny (5)
- de maig (8)
- d’abril (7)
- de març (8)
- de febrer (8)
- de gener (9)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada