Dia 1 (ell)

Entro amb una bossa plena de mocadors de paper i començo a parlar, que si la meva família no sé què, que no tinc feina i un ull rebentat, que sóc de no sé on, que jo només demano una moneda i que ells en porten moltes a les butxaques, que què els costa donar-me’n una, que la sort està mal repartida

Camino i ningú em dóna res

Colla de desgraciats egoistes de merda, fills de puta tots


Baixo i pujo i torno a parlar

Que si la meva família depèn de mi, recito cinc o sis noms de nena i que són les meves filles, que si la feina no sé què, que sóc de no sé on, que jo només demano una moneda i que ells en porten moltes a les butxaques, que què els costa donar-me’n una, que la sort està mal repartida

Camino pel vagó i ningú em dóna res

Colla de desgraciats egoistes de merda, fills de puta tots, se’n penediran, se’n penediran


Baixo del vagó i pujo al següent vagó i torno a parlar

Que si la meva família no sé què, que si la feina no sé què més, que sóc molt lluny de la meva terra i em sento desvalgut, que jo només demano una moneda i que ells en porten moltes a les butxaques, que què els costa donar-me’n una, que la sort està mal repartida

Camino pel passadís del vagó del metro i una vella me’n dóna un parell i jo li dono un paquet de mocadors

Colla de desgraciats egoistes de merda, ja poden estar agraïts a la puta vella