Dia 4 (ella)

Després d'aixafar-me un peu i mig emborratxar-me, he acabat explicant-los la meva història, que fa així
"Vaig marxar de casa els meus pares tot just tenir la majoria d'edat, amb unes ganes boges de menjar-me el món. Ho tenia tot planejat, trobar un bon pis per llogar i trobar una bona feina que em permetés, al mateix temps, viure i pagar-me els estudis que havia començat uns mesos abans. Vaig trobar una feina més o menys passable, però del pis, res de res. Vaig trampejar els primers mesos dormint en pisos d'amics més afortunats, allà on m'estava més temps fins i tot pagava una petita part del lloguer, però llavors passava gana, o se m'anava espatllant la roba, o senzillament veia com els plans de seguir pagant-me els estudis es tornaven impossibles. Al cap d'un any així, vaig decidir ajuntar-me a un grup de gent que havien ocupat feia poc els baixos d'un edifici, que en teoria haurien de ser una botiga, però que el propietari tenia del tot abandonats. Amb aquesta gent, malgrat tenia mig resolt el tema de l'habitatge, no ens vam acabar d'avenir mai. Jo en aquell moment treballava a la recepció d'un hotel i a ells no els hi acabava de fer el pes. Eren tots mig bohemis, volien convertir el local en un centre social pel barri, organitzar balls de saló pels vells, tallers de jocs pels nens, conferències, concerts, coses d'aquestes.... i a mi tot això no em motivava en absolut. De totes maneres, amb ells vaig viure un any més, fins que, quan el local començava a rutllar, el propietari va decidir fer-nos fora. Es van traslladar a un altre pis buit, però jo vaig decidir no anar amb ells. Havia acabat els estudis el mes abans i creia que trobaria una bona feina que em permetria estalviar el suficient com per, finalment, poder llogar algun pis. Però de nou les coses no van acabar d'anar com esperava, el màxim que vaig trobar va ser la feina a la botiga on ens hem vist per primer cop, i això em dóna els diners justs per sobreviure, mentre busco alguna cosa millor. Pel tema de la casa, en un primer moment em vaig plantejar tornar a viure a remolc d'amics, o a tornar amb els del local, però tenia ganes de viure sola, i per tant vaig haver de fer el que molts fan en aquesta ciutat: ocupar jo sola un pis buit. En fi, no és que sigui una manera molt digne de viure, però què voleu, les coses van com van... i com ja hi ha tanta gent que ho fa, no ve d'un més! Quan t'acostumes a aquest tipus de vida, no és tan terrible. Tenir poques coses, que sempre les puguis dur a sobre, no fer gaire soroll quan ets al pis, comprar menjar com a molt per avui i demà, i tenir uns quants contactes que t'ajudin a trobar un nou pis com, igual que m'acaba de passar, algun veí o el propietari et denuncia i la policia et ve a fer fora. Però a aquestes nits que arribes al pis que havies transformat en casa teva i veus que ja tornes a ser al carrer...... a aquestes nits no t'hi acostumes mai. I aquí em teniu! Però no us vull avorrir més! Segur que coneixeu desenes de persones en la mateixa situació a la ciutat d'on veniu, potser fins i tot vosaltres us hi heu trobat, i sabeu què, demà serà un nou dia i almenys la feina encara la conservo! L'únic que em preocupa és que avui al matí no m'he rentat el cabell i demà potser se'm veurà massa brut"
Llavors ells m'han dit que sí, que a la seva ciutat coneixien molta gent en la mateixa situació que jo, encara que cap d'ells no l'havia viscut mai en persona
Després m'han explicat la seva història, que estan de viatge pel món, que no saben gaire on volen anar i on aniran, però que els agrada veure i aprendre coses noves
Finalment m'han dit si volia anar amb ells, i potser ha estat el vi o potser un atac de bogeria, però els he dit que sí
A la merda amb tot! A la merda la ciutat! A la merda la feina! A la merda els pisos!
Me'n vaig de viatge