Dia 3 (ella)

Entro a la feina cinc minuts tard sota la mirada castigant de l'encarregat, deixo la motxilla a correcuita al lavabo que al mateix temps fa de vestidor, em poso l'armilla blava de l'uniforme i em col·loco darrere el taulell
Els clients semblen esperar-se a la porta, perquè al cap d'un minut d'obrir les persianes metàl·liques ja n'hi ha tres o quatre que ronden al voltant dels mostradors
El dia es presenta com sempre, cap a les dotze s'omple i anem tots atrafegats amunt i avall, fins que mitja hora més tard es buida del tot, i mitja hora més tard es torna a omplir
Arriben unes quantes caixes amb material nou i quan tinc un moment més tranquil, em dedico a controlar si hi és tot, a marcar els preus i a col·locar-ho a les lleixes que hi ha a la meva esquena
A les dues vaig a dinar un menú a un bar que està a pocs minuts, passejo una mica per pair el menjar, i a les quatre tornem-hi
No sembla que hagi de passar res d'especial fins que entren tres persones que miren encuriosides el petit món que acull la botiga
M'apropo amb un somriure i un bona-tarda apunt als llavis i els pregunto si les puc ajudar en alguna cosa. Fan que no, que només estan mirant i me'n vaig a atendre un altre client
De fet, en un primer moment no em diuen res d'especial

A les vuit plego de la botiga i pujo al bus 85 per tornar a casa
Mentre faig l'últim tros a peu però, sento com una dona murmura a un home alguna cosa sobre un pis ocupat. Creuo els dits però al cap d'un instant se'm desfan les il·lusions
Dos cotxes de la policia han aparcat davant del meu edifici i en veig un d'ells al meu balcó
Continuo caminant com si no anés amb mi l'escorcoll. Per sort sempre tinc la precaució d'endur-me totes les meves coses al damunt i dubto que hi trobin res d'interessant, apart del matalàs i la taula de conglomerat, que ja eren al pis abans que jo forcés la porta

Fins que no sóc unes quantes illes de casa enllà no em permeto el luxe d'aturar-me. Em deixo caure damunt d'un banc, amb la motxilla als peus i se m'escapa alguna llàgrima al mateix temps que es fa de nit. No és la primera vegada que em trobo en aquesta situació, però mai m'hi acabo d'acostumar

Passen les hores i no em moc del banc
Menjo un parell de galetes que duia a sobre
No tinc on passar la nit i demà treballo

I llavors els retrobo a ells