Dia 3 (ells)

Ja portem unes quantes jornades de viatge i el viatge per ara el fem amb tren
És un tren amb una locomotora immensa, d'un color gris platejat, amb el morro allargat i arrodonit per davant, com el perfil del nas d'un grec. Té una ratlla blanca que la creua de punta a punta, encara que el blanc comença a brutejar
Els vagons de passatgers són gairebé tan llargs com ho és la màquina, i tenen un color verdós amarronat, amb finestres de segona classe de marcs grisosos. El paisatge que es veu a fora està tacat pels vidres a través dels quals el mirem. Seiem els tres en quatre seients, el quart dels quals és ocupat per una part de l'equipatge, i ens contemplem a estones sí a estones també

A cada estació on ens aturem, ens veiem col·lapsats pels venedors que s'aglopen arran de les finestres, per vendre'ns ametlles garrapinyades, souvenirs de tot tipus i algun dolç típic del poblet
A les estacions més grans, el tren es para suficient estona per poder estirar les cames i donar un tomb pels voltants
La gent amb qui ens creuem ens mira, alguns amb curiositat, d'altres amb la indiferència de qui ja ho ha vist tot

Quan sentim el so de la màquina engegant i els crits del revisor, correm a instal·lar-nos de nou als nostres quatre seients per tal de continuar el viatge tranquil·lament

No hi ha pressa per res