Dia 2 (ella)

Fa un cel de ploure però no plou, cosa que el converteix en un cel doblement fastigós
Confirmo que escoltar certa música em fa venir ganes de donar cosses
Als coloms, a les pedres, a les rodes dels cotxes, a les dones que demanen diners a l'entrada de l'església i llavors t'envien el fill perquè et robi
No sóc conscient d'on sóc i de quina representa que és la meva vida, només quan hi penso ben fort se'm fa com un nus a dins i dic "uau"
Una família es fa una foto davant dels esglaons de l'església on sec i jo sortiré de fons a la foto escrivint "una família" i quan ells mirin la foto i s'adonin que era allà darrere escrivint potser pensaran "què deuria escriure" i serà una cosa de poca importància que no sàpiguen mai que escrivia sobre ells
Segueix sense ploure, a mi em bullen els peus i penso si hi ha algun colom que no sigui mutant. Segurament els que de fora semblen normals, per dins no tenen estòmac, o cor, o la part que no es veu de l'ull
Avui se m'ha rebentat un ou dins la bossa de la compra i ha embrutat els altres ous, i els iogurts, i la cocacola, i els xampinyons, i les galetes, i la carn arrebossada i m'ha fet enrabiar
Agafaré el bus 85 i estarà carregat de vells, dels que paguen escrupolosament el bitllet i dels que no, dels que els fan mal els peus, dels que perden l'equilibri, s'agafen a tu i et somriuen i els hi somrius, dels que fan sorolls amb la boca i sembla que masteguin aire, i dels que tenen panxes enormes que s'aguanten amb les mans, i que se'ls hi belluguen els pèls del nas cada cop que respiren
Hi ha dues dones que van carregades de mocadors de roba i encara no n'han venut cap. N'hi ha de colors llisos, n'hi ha de brillants, n'hi ha d'estampats, n'hi ha amb dibuixos dels llocs típics de la ciutat
Em pregunto si es reparteixen els guanys. Surt una monja vestida de blanc i em pregunto si farà servir tampons o compreses, i si la preocupa tacar-se la roba de vermell
Llavors penso sobre què somien els capellans i si s'han masturbat mai davant d'un mirall
Fa pinta de ploure, he vist llampegar i finalment arriba el meu bus
M'assec, amb la motxilla damunt dels genolls, i miro fixament per la finestra de camí cap a la feina